Off
EXPOSICIÓ MACBA "UN SEGLE BREU"
Títol de l'exposició: "Un segle breu"
Localització: MACBA
Temporització: Exposició permanent
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: Aquesta exposició és un recorregut cronològic per la col·lecció MACBA des de 1929 fins a l'actualitat.
El 1929 Barcelona va acollir l’Exposició Universal, per a la qual Mies van de Rohe, en col·laboració amb Lilly Reich, va dissenyar el Pavelló Alemany o Pavelló Barcelona. Aquell mateix any, per iniciativa de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, es va fundar el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). André Breton va escriure el Segon manifest surrealista i, a París, un grup d’artistes abstractes amb Joaquín Torres-García i Michel Seuphor al capdavant va fundar Cercle et Carré. Va ser també el 1929 quan es va obrir a Nova York el Museu d’Art Modern (MoMA) i Virginia Woolf va publicar el seu assaig feminista Una cambra pròpia. Aquest és el context cultural amb què s’inicia la nova exposició, que inclou nombroses obres clau en un seguit de sales dedicades a les dècades o moments més significatius.
La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA ha desenvolupat des dels seus inicis. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de manera que dates com el 1929 i els episodis que es mostren a continuació tenen la seva arrel a la ciutat.
EXPOSICIÓ "EN CAIGUDA LLIURE"
L'exposició "En caiguda lliure" és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l'acte de la caiguda.
El comissari de l'exposició és João Laia, l'exposició fa servir l'artc com a fòrum des d'on es proposen nves formes de llegir i interactuar amb el món.
Hi podem trobar obres de : Àngles ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum i Darn Graham, Runa Islam i molt més. Aquesta exposició utilitza la imatge de caiguda com a metàfora de la transformació accelerada de la situacó en la que vivim: la desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que serviem com a punt fonamental per a la nostra societat.
Utilitza el concepte de caiguda com una eina estructuradora, en el que integra diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa. Es centra en obres de 1969 fins a l'actualitat, recorre a l'abandonament dels acords de Brettonm Woods el 1971 i la conseqüent desnaterialització de l'economia.
Aquesta exposició guiada et permet veure la intenció de l'autor i com voloen desafiar a la societat. Per exemple, Andreas Gusky, amb la obra de Hong Kong Shanghai Bank vol fer una crítica al capitalisme i les condicions de treball on ens posa al nivell dels treballadors i totes les hores que han de treballar.
EXCURSIÓ AL MUSEU DEL DISSENY
Títol de l'exposició: La política del disseny.
Localització: Museu del Disseny, Barcelona.
Temporització: -
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: Abans de fer la visita guiada, vam tenir una estona per mirar unes altres sales de manera lliure, de mobles, roba,... Al acabar, ens vam dirigir a la planta més baixa, on vam començar la visita guiada, on vam passar per quatre sales diferents: "Connexions creatives", "Hi ha algú normal, aquí?", "Una visió de conjunt", i "La vida i l'època de Papanek". Va ser una visita molt curiosa, amb objectes i invents fora de lo habitual. La dona que ens feia la visita ens va explicar els diferents invents, fets curiosos també molt interessants.
EXCURSIÓ CAN FRAMIS I "LA MOVIDA"
Títol de l'exposició: Exposició permanent d'obres contemporànies.
Localització: Museus Can Framis de Barcelona.
Temporització: Permanent.
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: Dels dos museus d'aquest dia, primer vam anar a aquest, a una exposició d'obres permanents, amb artistes com per exemple: Amèlia Riera, Antoni Llena, o Jaume Plensa. Va ser una visita guiada per una dona, que ens anava guiant per les sales, parlant una mica de cada artista, en què es va basar per fer la seva obra, i tècniques que s'havien fet servir per crear aquella pintura o quadre. Vam veure obres de molts estils diferents, algunes només amb pintura, altres amb estampats, o altres materials com per exemple una tela, en comptes de dibuixar-la.
Títol de l'exposició: "La Movida"
Localització: Fundació Foto Colectània.
Temporització: Permanent.
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: Després d'haver acabat la visita per Can Framis, ens vam dirigir cap a la següent exposició, aquesta vegada una de fotografia, caminant. Lexposició mostrava mitjançant fotografies un moviment que va sorgir a Espanya als anys vuitanta, la finalitat d'aquestes imatges es divulgar aquest moviment i els estils de les diferents fotografies, que mostraven retrats de persones conegudes, però també escenes de drogadictes.
EXCURSIÓ AL CCCB I LA PEDRERA
El 12 d'octubre vam anar d'excursió a Barcelona, a veure dues exposicions de dos llocs diferents, un, era el cccb, Centre de Cultura Contemporània de Catalunya, i l'altre lloc, era la Pedrera.
Títol de l'exposició: Feminismes!
Localització: CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Catalunya.
Temporització: !9 de juliol de 2019 fins al 5 de gener de 2020.
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: L'exposició era de fotografies feministes sobretot durant els anys 70. Però no només fotografies, sinó també hi havia algun collage i bastants videos amb representacions de noies. L'exposició va ser guiada, i només ens van explicar certs quadres o videos perquè era massa llarga perquè ens la poguessim mirar sencera, així que ens vam centrar en el que era més important. La noia que ens feia la visita ens explicava els fets més importants de cada obra i també ens explicava fets importants de qui l'havia fet i què es volia transmetre amb aquella imatge. La visita va durar una hora i mitja i em va semblar molt especial i interessant com en alguns casos transmetien els missatges o com mostraven idees o pensaments que en un principi no saps com transmetre perquè la gent ho entengui.
Tota la col·lecció d'obres era de Viena, Àustria, i estaven ordenades per temes i, a més a més, per sales, que era com una mena de passadís amb un recorregut i al final feies la volta a tot l'edifici sense adonarte'n. La majoria de fotografies eren de colors neutres o en blanc i negre, no n'hi havia cap que estigués plena de color cridaners o forts. Mentre ens explicava també podiem dir coses que pensavem sobre el tema i que ens agradaria dir, o opinions.
Títol de l'exposició: Miralls de l'invisible.
Localització: La Pedrera, Barcelona.
Temporització: Des del 4 d'octubre de 2019 fins al 5 de gener de 2020.
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: Al acabar amb l'exposició del feminisme, vam sortir i vam tenir un petit descans de potser deu minuts. Seguidament, ens vam dirigir a Passeig de Gràcia per anar a la segona visita que havíem de fer, a la Pedrera. Al entrar ens vam assentar tots en una mena de sala rodona i ens van repartir uns cascos i un aparato petit on els havíem d'enxufar i a més a més podiem controlar el volum dels auriculars. Seguidament, la dona que ens feia la visita es va presentar i ens va situar una mica en el context de l'exposició i del què veuriem.
Al acabar amb la presentació de l'exposició, ens va guiar cap a la primera obra que veuriem, ja que en total ens ensenyaria 18, que eren tota l'exposició en total. La sala que ocupava totes les obres es trobava bastant a les fosques, i al igual que l'anterior visita, també feia la volta a l'edifici, de manera que no t'en adonaves fins al final al sortir a la sala del principi.
La dona que ens guiava ens va explicar una per una les obres que hi havia exposades, el seu significat, alguna cosa interessant de l'autor, fets de l'obra que podrien ser interessants,... Algunes obres només eren imatges, o videos molt simples, lents, repetitius, però també hi va haver una obra que eren com uns cubells amb aigua i a dins hi havia una televisió on es veia la imatge d'una persona dormint. Personalment, gran part de la segona exposició no em va agradar molt ja que per opinió pròpia penso que no cridaven molt l'atenció, les obres en si, no em transmetien un missatge fort, no em van impactar, en canvi, l'exposició del feminisme sí que em va agradar molt ja que veies imatges que no t'esperaves, i he trobar molt original la manera d'interpretar certs aspectes i missatges, aquestes imatges o videos sí que em van impactar i em van cridar l'atenció.
Josep Renau
- Va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor català.
- És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil Espanyola.
- Va néixer el 17 de maig de 1907 a València i va morir el 11 de novembre de 1982, a la Berlín Oriental.
- Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles arts a València, on anys més tard també seria professor.
- Tambñe va treballar com a fotògraf i muralista.
- Els seus cartells eren apreciats a tot el mon.
- Va ser fundador de la Unió d'Escriptures i Artistes Proletaris.
- L'any 1936 va ser nominat director general de Belles Arts.
- Anys més tard, va ser internat en un cap de refugiats a Argelers.
- Va viatjar a Mèxic, on va treballar per revistes espanyoles.
- Finalment, va tornar cap a Berlín l'any 1958, un cop allà va realitzar murals i fotomuntatges.
- Durant els segúents anys va tornar a Espanya, però més aviat era ocasionalment.
- Utilitzava molt el fotomuntatge i tenia un llenguatge molt innovador.
- Utilitzava molt el fotomuntatge i tenia un llenguatge molt innovador.
Títol de l'exposició: Josep Renau- El combat per una nova cultura.
Localització: Al Born Centre de Cultura i Memòria.
Temporització: Del 13 de juny de 2019 al 13 d'octubre de 2019.
Cos i anàlisi de l'exposició, opinió personal: A diferència de la segona exposició, va ser bastant més llarga i amb molta més explicació, ja que a la de Santa Mònica podies experimentar més tu mateix o interactuar amb les exposicions que hi havia. L'exposició constava de diferents parts, ordenant els cartells de Renau cronològicament i ajuntant-les en grups segons algunes èpoques o aconteixements de la seva vida. La localització era bastant gran, hi havia alguns bancs per assentar-se, vitrines amb explicacions d'algunes revistes o llibres i cartells que ell havia fet. La guia ens va anar fent passar per totes les petites sales explicant-nos els fets importants de cada època i perquè destacaven aquells cartells. Els cartells que més em van agradar van ser els de la última sala, quan Renau es trobava a Berlín.
"Young gallery weekend"
- És un festival d'art contemporani, que creix any rere any.
- Programa professionals que es dirigeix a col·leccionistes, crítics d'art i representants d'institucions però que a la vegada va dirigit a tota la gent que viu a Barcelona i als seus voltants.
- Vol donar importància a galeries d'art més joves, espais creatius, artistes, projectes culturals emergents i independents.
- Objectiu: generar avantguarda, trobant noves tendències visuals i descobrint nous talents.
- Peça clau perquè Barcelona sigui un referent de l'art, un lloc ple de oprotunitats que es beneficia de la trobada de professionals i amants de l'art (col·leccionistes i galeristes) que busquen noves sensacions.
Títol de l'exposició: "Young Gallery Weekend".
Localització: Santa Mònica, Barcelona.
Temporització: Del 26 de setembre de 2019 al 29 de setembre de 2019.
Cos, anàlisi de l'exposició, opinió personal: De les dues exposicions que vam anar a veure, la que més em va agradar va ser la segona, osigui aquesta, perquè em va semblar més diferent de l'habitual, del que estem acostumats, a més a més de que és una exposició que tampoc fa tant de temps que existeix i s'organitza. Cada any té més èxit. Va ser una exposició bastant curta, encara que molt interessant. Com per exemple hi havia una pantalla que realitzava un retrat ajuntant les cares de les diferents persones que havien participat en tota l'exposició, creant així una nova cara, ja fos un home o una dona.
Títol de l'exposició: "Young Gallery Weekend".
Localització: Santa Mònica, Barcelona.
Temporització: Del 26 de setembre de 2019 al 29 de setembre de 2019.
Cos, anàlisi de l'exposició, opinió personal: De les dues exposicions que vam anar a veure, la que més em va agradar va ser la segona, osigui aquesta, perquè em va semblar més diferent de l'habitual, del que estem acostumats, a més a més de que és una exposició que tampoc fa tant de temps que existeix i s'organitza. Cada any té més èxit. Va ser una exposició bastant curta, encara que molt interessant. Com per exemple hi havia una pantalla que realitzava un retrat ajuntant les cares de les diferents persones que havien participat en tota l'exposició, creant així una nova cara, ja fos un home o una dona.
Oriol Maspons Casades
- Va néixer a Barcelona el 22 de novembre de 1928, i va morir el 12 d'agost de 2013 a Barcelona
- Va ser un fotògraf català.
- El 1956 va començar a treballar en el consell editorial de la revista AFAL.
- L'any 1965 ja era conegut per haver participat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i per haver publicat fotos a Art Fotogràfic, durant aquest any va fer el pas de professionalitzar-se com a fotògraf.
- Ha realitzat reportatges a diferents països com per exemple Cuba i Sud-áfrica.
- És reconegut per la seva sensibilitat especial pel retrat.
- Ha realitzat diverses exposicions i algunes de les seves fotografies es troben exposades al MoMA i al MNAC, on hi ha més de 1500 fotos seves. També podem trobar fotos seves al "Museum of Modern Art" de Nova York.
- Va ser mesre de diversos fotògrafs importants.
- Durant les dècades del 1970 i 1980 va il·lustrar diverses portades de llibres i discos.
- Ha il·lustrat obres literàries, com per exemple: "Poeta en Nueva York", o "Colita".
- El 2006 va rebre la "Creu de Sant Jordi".
- L'exposició al MNAC de les seves fotos ens mostra quare dècades de producció i suport per conèixer el destí final de les fotografies del fotògraf.
Títol de l'exposició: "Oriol Maspons, la fotografia útil".
Localització: És una exposició temporal, que es troba al MNAC. El 15 de març de 1880 es va inaugurar el "Museu Provincial d'Antiguitats" a la capella de Santa Àgata. Anys més tard, va sorgir la idea a Barcelona de mantenir u na exposició permanent de les obres que s'havien mostrat a l'Exposició Universal. L'any 1915 es va traslladar la col·lecció a l'antic artesanal de la Ciutadella, actual Parlament de Catalunya, creant així el Museu d'art i arqueologia. La col·lecció es va anar movent per diferents localitzacions per Catalunya, fins que finalment es va acabar crean el "Museu Nacional d'Arts de Catalunya", l'edifici va ser inaugurat per parts, fins que al final va ser complet l'any 2004. amb Eduard Carbonell com a director.
Temporització: Del 5 de juliol de 2019 fins al 12 de gener de 2020.
Cos i anàlisi de l'exposició: L'exposició d'Oriol Maspons va ser la que era més gran, pero la visita va ser la més curta perquè anàvem justos de temps. Però encara que anèssim justos de temps va ser la que em va agradar més, perquè a mi mateixa m'agrada la fotografia i quan anem de viatge m'agrada fer fotos. En total, l'exposició era una mena de quadrat al que li feies la volta completa, pero en comptes de cercle era quadrat. Totes les imatges de l'exposició eren en blanc i negre, un factor que em va agradar perquè mostràven fets o coses molt maques sense la necessitat de color, era molt entretingut mirar. Totes les fotografies estàven més o menys a la altura dels ulls, i podies trobar imatges de tot tipus, des de cotxes en perspectiva zenital, a un parell d'homes recolzats en una barana, que podrien ser amics. Totes les fotos mostràven moments, com per exemple un pare amb el seu fill amb un fons blanc. A l'entrada hi havia uns posters que et podies agafar per emportar, això també em va agradar molt.
Opinió personal: Aquesta exposicó va ser la que més em va agradar, per la quantitat de fotografies, com estava organitzada, tot. Em va agradar que hi hagués imatges per tot arreu, i que totes tinguessin una cosa en comú: les persones i que fòssin en blanc i negre. De cada grup de imatges triava les tres que més m'agradaven, d'aquesta manera analitzava més cada foto. Aquesta hagués estat una exposició que m'haguès agradat més veure-la lliurement i sense guia, amb més tranquilitat i més temps.
Temporització: Del 5 de juliol de 2019 fins al 12 de gener de 2020.
Cos i anàlisi de l'exposició: L'exposició d'Oriol Maspons va ser la que era més gran, pero la visita va ser la més curta perquè anàvem justos de temps. Però encara que anèssim justos de temps va ser la que em va agradar més, perquè a mi mateixa m'agrada la fotografia i quan anem de viatge m'agrada fer fotos. En total, l'exposició era una mena de quadrat al que li feies la volta completa, pero en comptes de cercle era quadrat. Totes les imatges de l'exposició eren en blanc i negre, un factor que em va agradar perquè mostràven fets o coses molt maques sense la necessitat de color, era molt entretingut mirar. Totes les fotografies estàven més o menys a la altura dels ulls, i podies trobar imatges de tot tipus, des de cotxes en perspectiva zenital, a un parell d'homes recolzats en una barana, que podrien ser amics. Totes les fotos mostràven moments, com per exemple un pare amb el seu fill amb un fons blanc. A l'entrada hi havia uns posters que et podies agafar per emportar, això també em va agradar molt.
Opinió personal: Aquesta exposicó va ser la que més em va agradar, per la quantitat de fotografies, com estava organitzada, tot. Em va agradar que hi hagués imatges per tot arreu, i que totes tinguessin una cosa en comú: les persones i que fòssin en blanc i negre. De cada grup de imatges triava les tres que més m'agradaven, d'aquesta manera analitzava més cada foto. Aquesta hagués estat una exposició que m'haguès agradat més veure-la lliurement i sense guia, amb més tranquilitat i més temps.
Antoni Fabrés
- Va néixer el 27 de juny de 1854 a Barcelona, i va morir el l'any 1938 a Roma.
- Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista.
- Va tenir motla influència de Mariàin Fortuny.
- L'any 1867 comença a l'escola Llotja de Barcelona , on va estudiar escultura.
- Va obrir un gran estudi a Itàlia gràcies al reconeixement, en aquest estudi va crear escenes complicades per a les classes altes i d'aquesta manera va guanyar molt prestigi internacional.
- L'any 1902 va renovar les seves tècniques clàssiques a l'Acadèmia de Sant Carles. Va acabar sent professor de pintura, encara que al principi van haver d'aprendre a compaginar amb la seva manera dura i la seva personalitat.
- Fins l'any 1908 va ser nomenat inspector general de Belles Art a Mèxic.
- Una de les seves últimes obres va ser la decoració d'un passadís a la casa de Porfirio Díaz, on es va concentrar en l'estil "art nouveau".
- L'exposició d'Antoni Fabrés al MNAC mostra pintures, escultures i diferents materials documentals que expressen la seva mirada crítica que tenia de la societat (des del 31 de maig al 29 de setembre del 2019).
Títol de l'exposició: Antoni Fabrés.
Localització: És una exposició temporal, que es troba al MNAC. El 15 de març de 1880 es va inaugurar el "Museu Provincial d'Antiguitats" a la capella de Santa Àgata. Anys més tard, va sorgir la idea a Barcelona de mantenir u na exposició permanent de les obres que s'havien mostrat a l'Exposició Universal. L'any 1915 es va traslladar la col·lecció a l'antic artesanal de la Ciutadella, actual Parlament de Catalunya, creant així el Museu d'art i arqueologia. La col·lecció es va anar movent per diferents localitzacions per Catalunya, fins que finalment es va acabar crean el "Museu Nacional d'Arts de Catalunya", l'edifici va ser inaugurat per parts, fins que al final va ser complet l'any 2004. amb Eduard Carbonell com a director.
Temporització: Del 31 de maig al 29 de setembre de 2019.
Cos i anàlisi de l'exposició: l'exposició d'Antoni Fabrés està exposada en una sala mitjanament gran. Els quadres estan ordenats per grups, cada grup mostra una època de Fabrés o un estil. Al principi per exemple podem veure un grup de quadres amb persones, pero cap està acabat, apart d'alguns, els que no estàn acabats només tenen una part del cos pintada detalladament, Seguidements trobem amb uns quadres d'estil orientalista, amb una foto de fons que ens mosra el seu estudi anb tot d'objectes de l'orient. Després d'això, hi ha un grup de requadres q són paisatges, que ell els pintava per ell mateix, mai els va voler vendre. Al seguir la resta de la sala vam poder veure com diferents etapes de la vida de Fabrés a través dels seus quadres, que com ja he dit abans mostraven estils o tenien una petita història a darrere que explicar. El que em va agradar molt de com dibuixava Antoni Fabrés en general, era que tot era molt detallat i molt realista, podies veure molt bé els detalls i era molt fàcil imaginar-se aquella escena, tot i que en alguns quadres s'ho havia inventat completament (com ens havia explicat la guía), que no havia tingut cap punt de referència per dibuixar aquella habitació amb aquella habitació apart dels seus apuntss, un fet que vaig trobar molt increíble.
"El Víbora"
- Va ser una revista d'historietes espanyola.
- Es publicava cada mes.
- Era editada per "La Cúpula".
- Creada el 1979 per Josep Maria Berenguer, amb ajuda de Josep Toutain.
- Primera publicació: l'any 1979 al desembre.
- Ultima publicació: l'any 2005 al gener, em total va publicar 300 números.
- Durant l'estiu i l'hivern publicava números dobles.
- Va ser de les revistes més influents perquè va portar per vies comercials els còmics alternatius i al fer-se representant del còmic underground espanyol dels anys 80.
- Als anys 90 era de les poques revistes que continuava publicant i entretenint al seu públic, mentres que d'altres anaven caient i tancant, això va ser gràcies a a la incorporació de nous autors com per exemple Mauro Entrialgo, o Ralf König.
- L'any 2004 les seves vendes van anar decaient i a causa d'aixo van haver d'acabar amb la revista.
- L'exposició al MNAC d'aquesta revista és un homenatge cap a ella i als seus autors, ja que ja fa 40 anys de la seva primera publicació. Es centra sobretot en els seus primers anys i en la cultura "underground" a Barcelona.
Títol de l'exposició: "El Víbora" Comix Contracultural.
Localització: És una exposició temporal, que es troba al MNAC. El 15 de març de 1880 es va inaugurar el "Museu Provincial d'Antiguitats" a la capella de Santa Àgata. Anys més tard, va sorgir la idea a Barcelona de mantenir u na exposició permanent de les obres que s'havien mostrat a l'Exposició Universal. L'any 1915 es va traslladar la col·lecció a l'antic artesanal de la Ciutadella, actual Parlament de Catalunya, creant així el Museu d'art i arqueologia. La col·lecció es va anar movent per diferents localitzacions per Catalunya, fins que finalment es va acabar crean el "Museu Nacional d'Arts de Catalunya", l'edifici va ser inaugurat per parts, fins que al final va ser complet l'any 2004. amb Eduard Carbonell com a director.
Temporització: Del 21 de juny fins al 29 de setembre de 2019.
Cos i anàlisi de l'exposició: L'exposició es trobava en una sala no mol gran, al entrar hi havia alguns requadres més grans, amb cartellets al costat. seguidament, hi havia una paret molt gran i molt llarga, en aquesta paret, hi vam poder veure moplts revistes originals que van ser publicades i les seves portades, estàven en dues fileres, a l'altura dels ulls. Llàstimament, no vam poder veure el interior de cap revista, perquè estàven totes en una mena de fundes de plàstic, penjades a la paret de manera que només veies la portada. A l'altra banda, hi havia com petites entrades que eren com una mena de sales petites pero obertes perquè els hi faltava una paret. En aquestes sales hi havia o bé requadres, requadres amb alguna frase que deia alguna persona, o un quadre amb un còmic. Dels que més hi havia erens els còmics, ja que el centre d'atenció d'aquella exosició era la revista per adults. Personalment no vaig entendre cap dels poemes, de què anàven, no ho vaig entendre, tot i que els dibuixos em van agradar bastant, encara que n'hi haavia alguns que eren molt estranys.
Opinió personal: Aquesta exposició tenia moltes ganes de veure-ls, perquè vaig pensar que una exposició sobre un còmic podrina ser molt interessant, a més sense guia, ens podiem moure lliurement i cadascú al seu ritme tranquilament. El que més em va agradar d'aquesta exposició va ser la paret on estàven penjades les revistes a les fundes de plàstic, et permetia veure molt bé i de molt a prop com eren les portades, i això va ser un fet que em va agradar molt, la possibilitat de veure-ho de tant a prop. La resta de còmics que es podien llegirn i veure també em van agradar molt, perquè segons quin quadre, podies imaginar-te una història.
Temporització: Del 21 de juny fins al 29 de setembre de 2019.
Cos i anàlisi de l'exposició: L'exposició es trobava en una sala no mol gran, al entrar hi havia alguns requadres més grans, amb cartellets al costat. seguidament, hi havia una paret molt gran i molt llarga, en aquesta paret, hi vam poder veure moplts revistes originals que van ser publicades i les seves portades, estàven en dues fileres, a l'altura dels ulls. Llàstimament, no vam poder veure el interior de cap revista, perquè estàven totes en una mena de fundes de plàstic, penjades a la paret de manera que només veies la portada. A l'altra banda, hi havia com petites entrades que eren com una mena de sales petites pero obertes perquè els hi faltava una paret. En aquestes sales hi havia o bé requadres, requadres amb alguna frase que deia alguna persona, o un quadre amb un còmic. Dels que més hi havia erens els còmics, ja que el centre d'atenció d'aquella exosició era la revista per adults. Personalment no vaig entendre cap dels poemes, de què anàven, no ho vaig entendre, tot i que els dibuixos em van agradar bastant, encara que n'hi haavia alguns que eren molt estranys.
Opinió personal: Aquesta exposició tenia moltes ganes de veure-ls, perquè vaig pensar que una exposició sobre un còmic podrina ser molt interessant, a més sense guia, ens podiem moure lliurement i cadascú al seu ritme tranquilament. El que més em va agradar d'aquesta exposició va ser la paret on estàven penjades les revistes a les fundes de plàstic, et permetia veure molt bé i de molt a prop com eren les portades, i això va ser un fet que em va agradar molt, la possibilitat de veure-ho de tant a prop. La resta de còmics que es podien llegirn i veure també em van agradar molt, perquè segons quin quadre, podies imaginar-te una història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada