Exposicions

ISAKI LACUESTA: "les imatges eco"

"Les imatges eco" és una exposició que es troba a l'Arts Santa Mònica. 

Isaki Lacuesta va néixer a Girona l'any 1975, és un director de cinema i guionista, a més a més, també fa documentals i videoinstal·lacions. També treballa com a professor d'universitat, Va estudiar comunicació audovisual i té un màster en Documental de creació. 

Obres: "Cravan vs. Cravan", El quadern de fang "Los pasos pobles", "Entre dos aguas".

És una exposicio audiovisual amb pel·lícules de série B i C i com a ruines de futur, un joc entre geometria per mitjà de llum i arquitectura de diversos materials, físic i sensorial. Recrea imatges de creacions anteriors i noves films a diferents llocs del món.

L'Arts Santa Mònica mostra la dimensió d'artista visual d'Isaki Lacuesta amb quatre videoinstal·lacions del cineasta:

• "Les imatges eco": incorpora dues obres més, la videoinstal·lació "La tercera cara de la lluna", i una obra nova la qual s'estrena a l'Arts Santa Mònica: "L'acusat (un cas del sud). L'exposició de "Les imatges eco" tenia precisament una sala on es mostraven viatges i llocs on el cineasta gironí ha estat.
• "Films dobles": és una obra que consta de dues projeccions que es produeixen a la vegada i en paral·lel. Tendeixen a mostrar bastanta afinitat visual, combina ficció i document o presenten protagonistes i mateixos protagonistes i les mateixes escenes però amb diàlegs diferents.
• "La tercerca cara de la lluna": és un diàleg entre el cinema i l'arquitectura i entre l'art visual i l'escultura.
• "L'acusat (un cas del sud): ens parla de "el Rocío" i fa un seguiment d'un cas real de doble assassinat.

BARBARA HELD INTERPRETA CHALKBOARD DE CHRISTIAN MARCLAY

Biografia de Barbara:

Barbara Held és una artista, flautista i compositora resident a Barcelona. La seva pràctica de músic amb formació cl'assica dóna prioritat a tota una vida de col·laboració, de trbeall interdisciplinari en relació amb altres artistes. És coneguda per la seva subtil exploració del material sonor, crea un treball sonor sensible i enfocat que exposa el detall de l'espai físic de l'escolta així com una gran atenció a com escoltem els cossos que es mouen a través del mon. Barbara va interpretar el 18 de setembre de 2019 una tria d'obres de Chalkboard de Christian Marclay.

Petita introducció de Christian:

Christian Marclay va néixer l'11 de gener de 1955, és un artista visual i compositor. Té la nacionalitat nord-americana i la suïssa. Marclay és un autor d'un ampli corpus que explora la relació entre el so i la visió, en especial les múltiples maneres en què el so es pot manifestar visualment. Com ha dit el mateix artista, "la música travessa gairebé tot el què faig".

Exposició del MACBA:

Lexposició va examinar l'obra de Marclay a través de la seva dedicació a la composició, entesa com un ordenament de sons en el temps i l'espai, però també com a composició visual. Cadascuna de les obres exposades és un exemple de la manera en què Marclay aborda la creació d'una composició, i de com això es relaciona amb altres aspectes del seu treball com l'ús de les tècniques d'apropiació i muntatge, a mes a més del seu compromís amb la performance i la seva tendència a buscar la participació i col·laboració del públic. 

Obra Chalkboard:

Chalkboard va ser creat per Christian Marclay l'any 2010, consisteix en un pentagrama en una pissarra a escala arquitectònica instal·lat a les parets de les galeries del Whitney Museum situat a New York, on el públic és convidat per anotart les notes i dibuixar sobre aquest. Posteriorment, aquesta "partitura" és interpretada per músics. Un cop enllestit un concert, s'esborra la pissarra i el procés torna a començar fins al següent. Tot i ser una peça de notació musical, l'obra subverteix la composició clàssica i la partitura oferint aquest grau de llibertat tant ab públic com als músics.

https://youtu.be/o55gpyu_SnQ

COMIC ON DRUMS

Comic on drums és una exposició que es farà el 19 de setembre a les 18:30 h al MACBA, i que ja s'ha fet abans, concretament el 19 de maig del 2018, allà mateix. 

Mery cuesta: Bilbao 1975, és crítica d'art, comissària d'exposicions i dibuixant.  L'any 2002 es trasllada a Barcelona, on es fa crítica d'art i escriu i dibuixa diverses tires còmiques d'art contemporani.

Com a comissària, els seus projectes són de temes com la cultura popular, l'Outsider art (art creat fora dels límits de la cultura oficial, per exemple art fet per malalts psiquiàtrics), l'anàlisi de la imatge audiovisual, etc. En l'ambit del còmic, dirigeix el màster d'il·lustració i còmic de l'escola Elisava de Barcelona i també realitza diferents sèries i còmics.

El treball de Mery Cuesta com a crítica, comissària i docent en relació amb el còmic té una motivació experimentalo. Els seus interessos giren al voltant de la reflexió sobre els formats expositius del còmic, i també la seva traducció a d'altres llenguatges com ara el ritme o el llenguatge tàctil, tal com va posar en pràctica en el comissari del Pavelló Català a la Biennal de Venècia 2017.

Totes aquestes temptatives de creuar el còmic amb formes de producció i lectura atípiques formen part d'una línia de recerca sobre la naturalesa del llenguatge dl còmic que parteix de l'experiència, més que no pas de la teoria.

Christian Marclay és un artista visual i compositor suís radicat a Nova York, que explora els patrons de llenguatge que connecto el so, la fotografia, el video i el cinema. Utilitza discos de vinil i giradiscos per les seves performances.

Amb motiu de l'exposició de Christian Marclay: Composicions, Mery Cuesta proposa una letura teòrica i rítmica de dos dels conjunts d'obra de l'artista: els collages preparatoris i la sèrie d'impactes. A partir dels collages , s'inferiran algunes reflexions sobre l'origen del llenguatge del còmic i els seus mecanismes de lectura en l'ambit de la cultura popular. 

Posteriorment, esrealitzarà una lectura rítmica amb bateria de deu peces d'impactes de color i onomatopeies que servirà per abordar la relació entre còmic i ritme, així com la construcció de codis de lectura de peces visuals a través de la percussió. 

IVAM AL CAIXAFORUM

Del 12 de juny del 2019, al 15 de setembre del 2019.

Amb obres dels artistes més destacats de la seva època, la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern és un referent espanyol i europeu en l’art de les avantguardes del segle XX.

Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni d'una explosió sense precedents de moviments artístics a tot Europa que van plantejar una ruptura amb les formes d'art establertes. Les avantguardes històriques, tal com es coneixen els corrents renovadors d'aquest període, no van ser un fenomen homogeni. Es van desenvolupar en llocs diferents, van tenir la participació de diferents artistes i van adoptar diversos llenguatges expressius, però van compartir el rebuig al passat, el culte a allò nou i l'anhel d'experimentació.

Aquesta exposició analitza l'esperit i l'essència de les avantguardes a partir d'una àmplia selecció d'obres procedents de la col·lecció de l'IVAM i complementada amb peces de disseny de la Col·lecció Alfaro Hofmann.

De caràcter modern. Aplegada al voltant del llegat de l’escultor Julio González (1876-1942), la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern posseeix un dels patrimonis més singulars d’Espanya del període històric de les avantguardes (1914-1945). Té un nombre molt important de peces vinculades als diferents moviments artístics d’aquells anys, fetes pels artistes més influents del seu temps.

COLECCIÓ ALFARO HOFMANN

La Col·lecció Alfaro Hofmann és una col·lecció privada de disseny industrial considerada com la més important de caràcter privat d'Europa pel que fa a objectes quotidians, amb més de 5000 peces.

Aquesta col·lecció permanent té el seu origen a finals dels anys setanta, quan Andrés Alfaro Hofmann, fill de l'escultor Andreu Alfaro va començar amb les primeres adquisicions. Durant la dècada dels vuitanta, es va sistematitzar el procés de selecció i documentació d'objectes, i posteriorment va començar a centrar-se en la divulgació de la cultura de l'objecte quotidià del segle XX. A partir de l'any 2000, la Col·lecció s'estableix en un edifici construït a Godella i projectat per l'arquitecte Emilio Giménez.

En l'actualitat, la mostra compta amb uns 400 objectes en exposició, d'un total de 3.000 que integren la colecció. Queda organitzada al voltant de tipologies d'electrodomèstics com neveres, rentadores, cuines, ràdios, televisors, ventiladors o telèfons, entre altres, i s'exposen objectes fabricats per importants cases comercials com Braun, Sony o General Electric entre d'altres.

Algunes de les peces que componen la col·lecció han estat cedides i exposades en institucions com l'IVAM o al Museu d'Arts Decoratives de Barcelona.

Títol de l'exposició: "Construint nous mons".

Introducció a l'exposició: Aquesta exposició proposa una nova lectura sobre el desenvolupament dels moviments artístics de les primeres dècades del segle passat que subratlla la seva llibertat, misteri i utopia.

Autor: Andreu Alfaro Hernàndez i el seu fill Andrés Alfaro Hofmann

Va ser un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se'l considerava un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX.

Data o període: 1914-1945

Estil o corrent: Va ser un artista compromès amb la societat en què vivia. Els ideals de democràcia, llibertat, il·lustració, etc. apareixen sempre a les seves obres, com també apareixen les seves inquietuds nacionalistes.

Li agradava aplicar els seus coneixements geomètrics per crear obres abstractes. Les seves obres solen estar plenes de matisos, que juguen amb el mòdul, amb la sèrie, amb la llum i  amb el color.

Es va definir com un artista minimalista, encara que a aquesta definició tampoc s'ajusta un art carregat de significat.

Peter Lindbergh

Obres: Peter Lindbergh, conegut per ser un dels millors fotògrafs en el món de la moda per excel·lència, sobretot en la revista “Blanco y Negro”, va aconseguir mitjançant les seves grans obres visuals, marcar la història de la industria de la moda, en podem destacar:

1. La portada per la edició britànica de Vogue en 1990, amb la col·laboració de supermodels de diferents parts del món. Aquesta va ser la obra amb la qual va firmar el certificat de naixement d’una nova era en la industria de la moda, on apareix una forma d’interpretar la fama, el luxe i la bellesa totalment renovadores, amb el seu estil atemporal, profund, honest i senzill.
2. La campanya que va firmar per a la fragancia “Eternity” de Calvin Klein en 1995, protagonitzada per Christy Turlington i Mark Vanderloo, amb la qual va ajudar a definir l’estètica minimalista de tota una dècada i va quedar gravada per sempre més en l'imaginari col·lectiu com un símbol generacional.
3. La portada del primer número de Vogue USA, dirigit per Anna Wintour, en novembre de 1988, la seva primera col·laboració amb Vogue.
4. Un altre portada per encàrrec de Vogue USA en 1988, amb les supermodels Linda Evangelista i Christy Turlington, en la platja, amb senzilles camises blanques i el cabell mogut per el vent. Amb aquesta portada es va allunyar dels pentinats ben fets i els vestits sexis d’aquells moments, van provocar que la directora Grace Mirabella, tirés el seu treball a les escombraries immediatament. Aquest va ser el seu primer entrebanc; en el novembre d’aquell mateix any va tornar amb Vogue en la portada del novembre.

Biografia de Peter Lindbergh

Peter Lindbergh va néixer al 1944 a la regió de Wartheland, a una Polonia ocupada en plena 2a guerra mundial, i es va criar a Duisburgo.  Als 15 anys va decidir deixar l’escola i posar-se a treballar com a aparadorista en una botiga, però, després de passar pel servei militar, va decidir matricular-se en una escola d’art a Berlín. Ell mateix recorda aquests anys: «Preferia buscar les inspiracions de Van Gogh, el meu ídol, en lloc de pintar els retrats i els paisatges obligatoris ensenyats a les escoles d’art». Aleshores, inspirat pel treball d’aquest pintor, es va mudar cap a Arles durant un any, per després emprendre viatges en autopista per Espanya i el Nord d’Àfrica.

Temps després va començar a estudiar pintura a la Escola Superior de Belles Arts de Krefeld, i durant els seus primers anys d’estudi va realitzar la seva primera exposició de la seva obra al 1969 a la galeria Denise René-Hans Mayer. L’art conceptual va ser l’últim que va influir en la seva fase final dels estudis d’arts visuals.

A continuació, es va mudar a Düsseldorf al 1971, aquest cop enfocant-se en la fotografia com a ajudant de Hans Lux (fotògraf alemany) durant 2 anys. Llavors, un cop va acabar aquesta etapa de la seva vida, va obrir el seu propi estudi com a fotògraf publicitari al 1973.

D’aquesta manera, es va fer ben conegut al seu país natal, així que es va incorporar a la família de la revista Stern, juntament amb molts altres fotògrafs importants, per després mudar-se cap a París el 1978. Allà, va fotografiar a diferents models tals com Naomi Campbell o Cindy Crawford, i va col·laborar amb revistes tals com Stern o Vogue.

És considerat un dels fotògrafs del mon per excel·lència i un pioner a la fotografia, doncs va introduir una forma de nou realisme mitjançant la redefinició dels estàndards de bellesa amb imatges on ell preferia que la seva model tingués el maquillatge mínim i un pentinat senzill, potenciant la seva autenticitat i bellesa natural. La seva manera de fer i de pensar respecte la dona el separen d’altres fotògrafs, doncs ell privilegiava l’ànima i la personalitat, sempre tenint en compte que hi ha alguna cosa més que fa que una persona sigui interessant, més enllà de la seva edat.

En definitiva, és conegut pels seus retrats senzills  i reveladors (majoritàriament en blanc i negre) i també per haver treballat amb les marques i revistes de moda més prestigioses des de finals dels anys 70, juntament amb el fet d’haver oferit una nova interpretació de la dona després de la dècada de 1980, sempre negant-se a inclinar-se a la perfecció i els estereotips.

Finalment, va morir el 3 de setembre de 2019 amb 74 anys.

Context històric:

A continuació s’explicarà el context històric dels anys 90, ja que, Peter Lindbergh es reconegut com el fotògraf que va revolucionar el mon de la moda durant aquest període.

Aquesta dècada va començar amb grans canvis en la política internacional, amb genials avenços tecnològics, actes de fe i morts històriques.

- Després de la caiguda del mur de Berlín (1989) es va desencadenar la desintegració de l'URSS donant naixement a nous estats independents i permetent la reforma política de les nacions que havien tornat sota el seu influx. D'aquestes nacions sobre sortirà la Federació Russa.

- El Gener de 1993 Bill Clinton va assumir el càrrec de president en els Estats Units.

- Clinton va donar suport a les negociacions a Orient Mitjà que van portar al fet que el conflicte àrab israelià estigués més a prop que mai de solucionar-se, però desgraciadament no van arribar a aconseguir una solució.

- 1994. Van instaurar una democràcia multirracial en Sudáfrica i Nelson Mandela va ser president.

- Surt el “Euro” com a moneda Europea en el 1990.

Tècnica i temàtica:

Peter Lindbergh va ser molt important per la història de la fotografia, el cinema expressionista, l’art abstracte i conceptual, la fotografia del carrer, les arts publicitàries i la fotografia de moda.  

Per tal de crear fotografies úniques i més realistes  Lindbergh va abandonar el color per utilitzar el blanc i negre, amb poc maquillatge i llum natural. Així representava a la dona d’una manera més profunda, la roba i el maquillatge que portaven no era important ja que a ell l'interessava remarcar a la dona per sobre de tot. També deia que editaba molt poc les seves fotografies ja que no volia deformar a les dones. Tanmateix les fotografies on editaban a la dona li semblaven espantoses ja que donava una imatge de la dona molt falsa i creia que les dones havien de estar alliberades de la perfecció i joventut. De la mateixa manera creia que per culpa de les fotografies editades on la dona està deformada moltes altres dones potser no es sentien bé amb el seu propi cos.  

A més a més et volia transmitir una sensació del passat per aquesta raó hi havia el blanc i negre en les seves fotografies.   

En definitiva, per Lindbergh la moda no era el més important, sinó la dona representada de forma espontània, natural i en blanc i negre.  Això era el que el diferenciava d’altres fotògrafs de moda. 

UN MON PARAL·LEL

Introducció a l'exposició:

Un món paral·lel es una exposició col·lectiva produïda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts que es presenta a Arts Santa Mònica.
Google Street View porta desde l’any 2008, una eina digital que es pot utilitzar tant en l’ordinador com en el movil i ens permet veure totes les parts del nostra món a partir d’una pantalla, sense tindre que moure'ns de les nostres cases.
En aquesta exposició podem veure com diferents artistes posen en dubte la percepció del territori, paisatge, tecnologia i representació virtual de la realitat. 

Nom dels autors:

Andres Galeano - Shasha R gregor - Albert Gusí - Roberto Feijoo - Jonav P Matos - David Mayo - Alberto Salván - Mario Santamaria - Txema Salvans - Ruben Torras - Barbara Travers - Azahara Cerezo

Data o període:
Del 23-05-2019 fins el 15-09-2019.
Estil o corrent:
Aquesta exposició forma part de l’art contemporani amb la voluntat d’acostar-se als ciutadans. L'art contemporani guarda relació amb la societat actual, sol referir-se a obres que es van fer a partir de la meitat del segle XX.
Descripició objectiva i subjectiva:
La técnica que utilitzen es la fotografía, es una exposició on 12 artistes han viatjat per Google Street View i han agafat imatges d’aquella eina digital per presentar les seves propostes artístiques. En l'exposició es vol donar una veu crítica, ficticia o histórica (depenent del context de la foto). Tot això fet amb la fotografía, on es vol destacar el interactiu.
La idea principal del projecte és, o sembla, un viatge a través de fotografíes, on cada fotografía és d’un artista diferent, amb estils diferents o situacions diferents.