Moviments artístics i estils

ART ACCIÓ 

Qui posa el nom? I perquè sorgeix? (ideologia, característiques,...)

El terme en anglès va ser creat per Allan Kaprow, que va remarcar la relació entre l’artista i l’espectador en el moment de la creació artística. Els termes acció artístiques o art acció es van escampar  en les arts plàstiques a partir de l’expressió anglesa performance art, que significa art en viu, o art de l’actuació. 

L’art acció és una tendencia de l’art modern que va iniciar-se als anys 60. Es va proposar ampliar els horitzons de l’experiència estètica més enllà dels espais especialment dedicats a l’art, com són els museus, galeries, sales de concerts, cinemes;  com també esborrar les fronteres marcades entre les disciplines artístiques.

Els inicis de l’art acció es situen, per alguns historiadors en l’activitat pictòrica de Jackson Pollock com el creador de L’action Painting, i a Yves Klein, amb les seves antropometries.

Jackson Pollock

• Artista estatunidenc.
• Considerat un dels pintors més importants dels Estats Units del Segle XX.
• Va néixer el 28 de gener de 1912, a Wyoming, Estats Units.
• Va morir el 11 d’agost de 1956, a Nova York, Estats Units.
• Destaca per participar en l’expressionisme abstracte, l’expressionisme, l’art modern i la pintura d’acció.
• Influenciat de Pablo Picasso, Joan Miró, Max Ernst, Thomas Hart Benton, Mark Tobey, John Graham.

Yves Klein

• Artista Francès.
• Considerat una de les figures més importants de l’art europeu de la postguerra.
• Va tenir un paper destacar dins le moviment neodadaista.
• Fou impulsor del nouveau realisme, fundat l’any 1960 per crític d’art Pierre Restany.
• Va néixer el 28 d’abril de 1928 a Niça, França.
• Va morir el 6 de juny de 1962 a París, França.
• Destaca per participar en el Nou realisme, el minimalisme, l’art conceptual i l’art modern.

La intenció de l’art acció és apropiar-se  de la vida a través de qualsevol tipus d'acció que tingui una intenció estètica conscient i elaborada, pot ficar-se en l’expressió de la subjectivitat, en una reflexió sobre assumptes filosòfics, de consciència ecològica, identitat social o individual, sexualitat, política, etc.

Es poden considerar dintre de l’art acció, tres manifestacions diferenciades: el happening, el fluxus i la performance.

Característiques del moviment:

• Parteix de la realitat mateixa de que una obra d’art no és mercaderia, no es ven ni es compra, no és un objecte per a contemplar i apropiar-se d’ell, és un acte humà que es porta a terme en un espai i temps determinats.
• Fonamental la participación de l’espectador, com a co-creador de l’obra a través de les seves reaccions, de la seva experiència vital i introspectiva. El públic s’involucra activament, emocionalment o intel·lectualment.
• Provoca al públic creuant les convencions socials, artístiques i morals. Part de la vivència pot ser agradable o no.
• Interrelació de les arts, la seva estructura general és “de mig barrejat”, d’una síntesi interdisciplinària: llenguatge plàstic, llenguatge musical i llenguatge visual es barregen.

Les diferents manifestacions de l’art acció es van proposar dur l’art a espais públics oberts: carrers, places, parcs… Però també a espais tancats, com cases, temples, centres comercials, mitjans de transports,… És a dir, llocs on es desenvolupa la vida quotidiana de la gent comuna.

• Es revelen contra l’objecte artístic tradicional en forma de mercadería.
• En el happening, es formula un guió general de l’acció però els detalls queden reservats al momento de la mateixa interrelació amb públic, així com l’inici i el final.

• Els artistas van poder realizar les seves obres sense la intermediació dels “curadors”, crítics o marxants d’art.

Les expressions de l’art acció involucren diferents branques i estratègies artístiques: pot tractar-se d’un monòleg musicalitzat a on simultàniament l’artista pinta el seu cos o projecta un vídeo, o construeix un artefacto o realitza un acte ritual; o bé pot cridar l’atenció de l’espectador i apel·lar al seu sentiment estètic a través d’una acció inusual o provocadora o grotesca, com conviure en una cambra amb un llop, etc. O simplement l’artista pot realizar una acció totalment ordinària com beure una cerveza escoltant música de jazz.

Referents històrics, polítics, socials i influències anteriors.

L’art acció va néixer a la dècada del 1920, juntament amb el dadaisme i el surrealisme. Però el moviment no va guanyar en importància fins la dècada de 1960, amb grup com Fluxus i Gutai.

Des dels anys seixanta, els països de l’Europa Occidental van entrar en una etapa de prosperitat econòmica, gràcies al seu desenvolupament industrial i tecnològic. Encara que tinguessin aquest bon desenvolupament, la societat occidental no va aconseguir evitar un malestar generalitzat que la majoria de les vegades es donava a veure en forma de contestació juvenil. 

Es va fer una protesta contra les estructures autoritàries de la societat industrial; un bon exemple és el moviment hippie, les diverses formes de contracultura nord-americana i els moviments estudiantils d’Europa.

Va ser així com va sorgir el desig de fugir de la posició elitista de l’art i de l’artista. A causa d’això, es va començar a perdre l’interès per les connotacions tradicionals d’estil i valor que acompanyaven l’objecte artístic. A la vegada, va sorgir la necessitat de ridiculitzar el sistema de mercat que els mateixos objectes artístics creaven

Països on es desenvolupa.

Va sorgir al Estats Units, concretament, a Nova York, no diu exactament com es va anar desenvolupant i cap a quins països, però suposo que el seu centre de importància era amèrica del nord, i que lentament es va començar a escampar cap a Europa.

Artistes més destacats.

Joseph Beuys

Chris Burden

John Cage

Rebecca Horn

Allan Kaprow.

Altres àmbits paral·lels: literatura, teatre, dansa, fotografia, cinema, disseny, moda, música …

Per aquesta pregunta no vaig trobar realment informació en si, així que només podem suposar. Al ser art acció, és a dir, art que es mou, o art en viu, podem entendre que ja treballa els àmbits de la música, la dansa, el teatre, són àmbits que es poden barrejar en l’obra en si. És a dir, una sola obra ja pot englobar a quatre àmbits diferents si l’artista ho vol. És un tipus d’art que no només es centra en un aspecte, sinó que té la possibilitat de barrejar diferents formes d’art.

Exemples d’obres

John Cage, “Sonates & Interludes”

• Escrita entre 1946 - 1948
• Col·lecció de 16 sonates i 4 interludis.
• Prenen de punt de partida les vuit Rasas (emocions permanents) de la tradició Índia.

Mercè Cunningham, “Suite for five”

• Ball creat ajuntant un duet, un trio i un quintet.
• La música i la coreografia van basar-se en les imperfeccions del paper i de les operacions d’atzar.

Renaixament

Context històric: 

• Segle XV-XVI.
• L'itàlia renaixentitsa estava formada per petites ciutats, aquestes eren dominades per famílies aristòcrates o banquers.
• El papa Nicolau V, va reformar Roma i hi va fer construir la basílica de Sant Pere.
• S. XVI: continuen les lluites entre Francesc I de França i Carles V→ Europa camp de batalla.
• 1527: Assalt a la ciutat de Roma per el conflicte⇧ ⇉ decadència del papat.
• Itàlia del Quattocento: les dinasties de prínceps

Art contemporani
Neoclassicisme
Romanticisme

Del realisme al modernisme
Modernisme
Realisme
Urbanisme

Primeres avantguardes
Expressionisme
Cubisme
Dadaisme
Art abstracte
Surrealisme

Art segona meitat del segle XX
Pop art
Art acció i art conceptual

Retro
Constructivisme⇧
Fotoperiodisme
Còmics alternatius
Còmic underground
Art publicitari
Fotografia de moda